Tinc stress, el darrer cap de setmana vaig anar a les jornades de la Catosfera, van valer molt la pena, a vegades em considero freaky al parlar de la generació 2.0, o els freakies són els de la 0.0?. Aquest cap de setmana comencen les rues de carnestoltes, llàstima que no tingui temps d’anar de bisbe. Ja ens veurem a alguna rua.
Al 80’s va sorgir un moviment musical anomenat New Age, havien dues grans tendències, uns que partint d’arrels populars composaven els seus temes com Kitaro i Enya, i d’altres altres com Yanni, Suzanne Ciani, amb un magistral domini del piano i la melodia, més endavant parlarè.
Us adjunto dos clips, un d’en Kitaro, i l’altre de l’Enya, els dos es varen donar a conèixer a partir de dues sèries documentals, Silk Road i The Celts respectivament.
La música, un tema, pot transmetre un no sé què que a vegades t’omple, una peça es composa de música i lletra, les dues van lligades, no es pot entendre l’una sense l’altre, són un maridatge, la musicalitat del text és tant o més important que les notes escrites en una partitura. Us adjunto un clip dels The Waterboys i la lletra, aquest tema fa una referència a Bridagoon, una pel·lícula d’en Vicente Minnelli amb en Gene Kelly que no fa pas gaire la vaig enganxar per la tele, pel·lícula basada en un musical (un dia faré un post dedicat als musicals). En aquest enllaç hi trobareu un resum de la pel·licula.
Una vegada llegida la lletra i la sinopsis de la pel·lícula, què n’opineu de convertir aquest tema en “l’himne dels Somiatruites"?
Aquests dies torna a sortir als mitjans de comunicació Escòcia, en Carod s’hi ha arribat a parlar amb en Salmond , entre altres temes, sobre el procés cap a la independència del Regne Unit, Esòcia tambè és notícia per la negativa d’en Salmond a noves centrals nuclears, el Barça juga a Glasgow, ... Aquesta tardor vaig anar de vacances a Escòcia, feia més de 20 anys que no hi havia anat per vacances, havia anat varies vegades a Glasgow per feina, però la visió d’un territori quan vas de vacances es completament diferent que quan vas per feina. El primer viatge el vaig fer amb Interrail, quin gran invent !!!, amb la motxilla, dormint en albergs, i uns bons amics vàrem arribar fins a les Orkney, en pocs llocs pots sentir el so de la pau, de la natura, Orkey és un d'ells, aquest últim viatge el vaig fer amb la dona, en avió, cotxe de lloguer i hotel, com canvien les coses ... . Vàrem fer una ruta que es podria qualificar de “ruta de castells i llocs d’interès històric”, Urquhart Castle, Eilean Castle , Culloden , ..., quedant pendent la ruta del whisky. Us adjunto un clip d’en Midge Ure, Breate, un tema que malgrat no estigui en geelic us transportarà amb les seves imatges a Escòcia.
D’aquí uns anys en Salmond serà considerat un somiatruites o serà equiparat amb en Arthur Griffith i Michael Collins?, que varen ser els que van liderar les converses amb el britànics per una Irlanda lliure.
Hi ha millor manera de començar que amb el gran, i únic, Cantautor Galàctic?.
A vegades crec que estem tornant a les èpoques de les cavernes, creieu que avui és possible una presentació com aquesta a TVE?. Hòstia, he fet la primera filosofada, perdoneu-me.
Possiblement us preguntareu perquè he triat aquest títol pel meu blog, és ben senzill, en el fons tots som uns somiatruites. Qui no ha somiat mai en aquella noia que cada dia es creuava pel carrer?, qui no ha somiat en poder fer un viatge determinat?, qui no ha somiat que el seu equip “aquest any sí”?, ... Us recordeu del “ I Have a Dream”, era en Martin Luther King un somiatruites?, són les dones unes somiatruites per "lluitar pel seu dret al vot i per la igualtat de gènere?", com aquests hi han molts casos i podeu estar ben segurs que tots eren í són titllats de somiatruites. Reindinvico l’ús positiu de la paraula, què seriem si no fóssim uns somiatruites?, uns robots, uns autòmates que seriem incapaços de tenir cap més aspiració que el fer pel que ens han estat programats, no hi hauria hagut cap avenç, tècnic, social, ... , encara estaríem en l’edat de pedra. Per cert, gràcies i benvinguts a un blog d'un individu que creu que hi han més a fora que a dintre on hi trobareu diarrees mentals, i de tant en tant una filosofada de barra i birra, i sobretot una selecció de vídeos musicals, vídeos que tenen un significat personal. Salut i república.
